5 Comentarios

  1. Aquest Fòrum està dirigit a recollir les opinions de l’alumnat sobre el contingut de la ponència, així com a plantejar dubtes que li hagi generat. Cada professional ha estat seleccionat en base a la seva pròpia trajectòria i experiència professionals -no extrapolable a cap altra- i a la seva visió de com ha de ser l’atenció sanitària al pacient de FM.

  2. Bon dia
    Segueixo trobant a faltar sentir què algú llegeix els comentaris. Però suposo que s’ha fet així per alguna raó, però vull què quedi constància.
    Avui la Dra. Serra ha fet una exposició molt clara i entenedora. La felicito de tot cor. Ho ha fet tan bé, què si nosaltres que som els afectats ho hem entès i ho sabem i vivim, els metges que ens atenen haurien de fer un curs de respecte i obrir molt la oïda i escoltar el que també ha explicat.
    Sempre he dit què quan m’han preguntat en alguna entrevista o parlant amb sòcies o persones de carrer, que la nostra malaltia és real, que la depressió i ansiat acabes tenint-la perquè durant 365 dies a l’any vius amb dolor i et sents impotent perquè no tens un dany físic demostrable i el que reps és indiferència, menyspreu etc. Aquesta és la realitat.
    Altre cosa, és què tu vulguis sortir d’aquest bucle i a base de treballar-te i lluitar trobis un cert equilibri que et permeti viure amb dignitat. Però molt autodidacta, perquè com he dit en altres comentaris, anem per carreteres diferents.
    Ojala pogués estar en un grup multidisciplinar que em respectes, em portes(que no hagués de ser jo la que busco i demano) i parlar del que es viu dins nostre. Sempre que ser d’alguna persona què ha pogut entrar, sempre els hi comento que en donin gracies i ho valorin, Perquè tenen els peus dins d’un espai de seguretat.

    • Els recordem que poden revisar els diversos fòrums de les ponències ja emeses per a poder trobar-hi les respostes dels diversos ponents a les seves aportacions.

    • Molt bones Montserrat,
      Primer de tot, vull agrair profundament les teves paraules, temps i dedicació en escriure en aquest fòrum i demanar-te disculpes per la demora de la meva resposta.

      Malauradament sabem que les teves paraules transpiren realitat, una realitat que hauria de ser diferent i per la qual seguirem lluitant. Per propia dignitat de cada persona hauria de poder rebre el millor tractament disponible sense haver de rebuscar sota les pedres. I encara menys patir la incomprensió, indiferència, menyspreu i incapacitat d’aquelles persones que ens haurien d’ajudar.

      Seguirem, seguirem treballant per a canviar aquesta realitat. Però la persona que pateix no pot parar la seva vida esperant que altre s’adonin del seu greu error, així que t’animo moltíssim a buscar situacions i espais de seguretat, tants com et sigui possible. I aquí tens un espai per a preguntar i demanar el què sigui necessari. Sempre intentarem ajudar en tot el què sigui possible. Una forta abraçada i seguim!!!

      • Moltes gràcies per les teves paraules. He notat comprenssió i empatia. Dificil sentir-la i rebre-la. De tot cor
        Montserrat

Añadir un comentario